SPARGIADA di Corradino Cima
On piatt de sparg coi oeuv in cereghin,
con su el formagg e masaraa in la bagna,
quatter micchètt, on bon biccêr de vin,
no gh’è de mèj per ona famm compagna!
Con sto pensêr, cercand on postajoeu,
me sont settaa e hoo miss el tovajoeu.
Però, se proppi gh’hoo de vèss sincêr,
vedend che fin faseva ogni portada,
me sont accort che de l’istèss parêe
l’era, né pù né men, tutt’ la brigada,
chè, in quanto ai sparg, l’è proppi staa anmò assee,
se, mangiaa el verd, el bianch l’è restaa indree.
Voeur minga dì con quèst de andà all’inferno
per vègh daa a trà on poo tropp a la golascia…
Credii inscì priv de gust el Padre Eterno?
Forse ch’el vaga in furia o che’l se cascia
perché ghe fèmm onôr e trèmm profitt
di sparg che l’ha creaa con l’appetitt?
A l’incontrari! Invece el gh’ha piasè
vedend sti compagnii de brava gent
che và alla Santa, a Monscia, a Monluè,
a fagh onôr ai frutt del so talent;
e ghe scommettarìa che lù, adèss disi,
l’è adree a mangià i spargiòtt di Campi Elisi!
……………………………………………….