EL PRET DI FIOEU
L'era on penser sconduu...'na fantasia
on desideri schisc, ma prepotent,
dopo el penser l'è diventaa poesia
s'cetta compagn de l'acqua de sorgent.
Â
L'è la vision d'on angiol del Signor
vestii de pret a la manera antiga,
che senza frecasseri e malumor
no 'l risparmia ne amor, cruzi e fadiga.
Â
E 'dree ai binari de la caritaaÂ
de la pazienza con la bella cera
come quel gran Maester l'ha insegnaa
el dedica ai sò fioeu, vita e preghiera.
Â
Quanti gotton de mama sugaa-sù...
omber spianaa sui facc de chichessia,
man generos che dann senza toeu-sù,
oeucc che te guarda, senza ipocrisia.
Â
Grazie don Nino, e resta chì con nun
anch se di volt te par de perd la testa...
per tanti fioeu l'è come avegh nissun
e inscì se tacchen fort a toa vesta...
Â
Tègni vesin, come l'ha faa el Signor
in sto mondasc baloss, pien de malann,
de tribuleri, falsità e dolor,Â
e te sorrida el ciel anmò cent'ann!
Â