LA NEV di Aldo Peduzzi
El ciel l’è gris.
L’è scur, el par de stagn,
scomencia vegnii giò i primm benis
sui tecc, sui strad in sui campagn.
Poeu ven giò quatter lughèr
sbattuu dal vent contra i ringher
frecc, geraa, dur me sasitt
e gross m’el mej di pasaritt.
I lughèr, vegnen parpaj
che sgoratten ’me farfaj
se cerchen, se guarden, se coren adree
paren di Spinazzitt in ponta de pee.
Te fàn la roeuda, la pirola, el casché,
poeu stracch de podenn pù
vann a dormì sul marciapee
senza ditt ne vun ne dù.
Cicin a cicin la città la se quatta
d’ona bianca coverta d’ovatta
tutt se smorza, tutt a tas
fa su dent in del bombas.
On campanin el sona de lontan
e la nev la ven giò semper, pian pian.