IN MORTE DI DOMENICO BALESTRIERI di Giuseppe Parini
Sta flutta milanese, on gran pezz fa,
l'era del Magg, e poeù la capitè
a duu o trii d'olter, ma de quij che sa
sonà una flutta cont el sò perchè.
Lor poeù morinn, e questa la restè
a Meneghin, ch'el l'ha savuda fa
rid e fa piang con tanta grazia, chè
l'è ben difficil de podell rivà.
Anca lu, pien de meret e de lod,
adess l'è mort; e quell bravo istruiment
l'è restaa là in cà soa taccaa sù a on ciod.
Ragazz del temp d'adess, tropp insolent,
lassell stà in dove l'è!... No ve fee god!
Chè, per sonall, no basta a boffagh dent!