IN SCIMA A ON MONT
In scima a on mont de quatter mila e passa,
drizz, impalaa, colla picozza in man,
la corda in vita, l'aria de bardassa*,
guardi da l'alt in bass, giò vers el pian,
i rocc, el giazz, el voeuj che hoo superaa;
me senti fort e san, tutt soddisfaa.
Eppur... eppur... cos'hoo portaa fin chi?
Quattr'oss che quatter mùscol ten insemma,
el sangu di ven che polsen de no dì,
on coeur che per nagott subitt el tremma,
on corp che se ghe dàssen on spinton
l'andariss fina in fond a tomborlon*!
Ma in de sto corp gh'è denter on quajicoss
che le fa on tocchellin de l'univers;
ona freguja*, ma con quij quattr'oss
gh'è on'anima che pensa e che attravers
a quell che vedi intorna chì chinscì,
la medita, e la cerca de capì.
A guardà in gir vedi on'immensitaa
de scimm e de montagn e de giazzee;
on mond splendent ch'el par inanimaa
l'è quell che gh'è distes sotta i mè pee:
el giazz l'è giazz, i sass hinn domà* sass,
appenna bon de rotolà giò in bass.
Eppur... se guardi ben com'è ch'hinn faa,
se cerchi de capì tutta la storia
de come giazz e rocc se sien formaa,
diventi mutt, me gira la zuccoria*,
e resti a bocca averta del stupor:
ghe vedi dent la sigla del Creator!