SANT'AQUILIN PATRON DI FACCHIN
Quand de Milan van in ciel i facchin,
se trouven tutti davanti a ona gran porta,
diventen ross per i soo scarp strasciàa,
ma gh'è on quai d'un che ghe derva la porta.
El gh'ha una lampada stretta in la man,
che la lusiss per l'oli del sudor
el gh'ha i oeucc ciar comm i fioeu de Milan,
e el sò nomm l'è sant'Aquilin...
Quand de Milan van in ciel i facchin,
i a fà andà denter semper l'Aquilin.
El gh'ha i oeucc ciar comm i fioeu de Milan,
el ghe tira via i pes che gh'han in man
el ghe dis: "Chì, fiolett, arent de mì,
l'è tutt voster quel sit che vedii chi:
senza i voster dolor, i pes e i affann
s'em tutti uguai, arent a nost Signor,
ma vialter sii i mè fioeu de Milan!".