PAR MINGA VERA di Corradino Cima
Ona gattina, grisa, sorianèlla,
cont quatter bèj miscitt anmò de tetta,
l’altrèr, in de ’l giardin de mia sorèlla,
n’ha trovaa quatter d’alter bandonaa,
con ona famm barbinna, marcadètta.
Brancài per el coppin,
poirtai a vun per volta in de ’l cestin
insèmma ai so pinitt,
dagh de tètta, leccài, frinassi adree,
l’è staa l’affari d’on minutt per lee.
Ma appènna che s’è faa per carezzalla
la s’è missa a rognà, a dà certi oggiâd
come per dì:
“Foo quèll che podi, inscì, comesessia…
“me dee fastidi, andee, tiréves via!...”
De sicur l’ha pensaa
che azion compagn de quésti
nun pòdom nò capii; no i fann che i bèsti!...