EL DROGAA
Pareva ch'el dormiss, con la persona
tutta piegada, sora 'l marciapé
capivi nò se l'era omm o dòna,
ma che importanza el gh'ha? Capivi assee.
E l'hoo scorlii in manera delicada,
m'è scappaa i oeucc sui scarp con rott la soeula,
su quella crappa rizza e ingarbiada
forse pussee de denter che de foeura.
El s'è giraa a vardamm: e l'era on fioeu...
e allora m'ha colpii 'na ròba strana,
in de quei man slavaa come lenzoeu
gh'era strengiuu on ritratt: "L'è la mia mama..."
Dopo, a fadiga, con quel laver smort,
con quell che ghe restava de la vos:
"...La meritava nò, 'sta brutta sort..."
Gh'hoo risponduu: "Anca tì, te seet in cros,
e de chi l'è la colpa? Chi lo sa...
anca se toa, te paghet de persona
e sui tò spall, la sporca società
la ingrassa i porci e chi ghe la fa bona!"
Se sent in lontananza ona sirena,
ona lettiga bianca che on quaidun
impietosii per quella trista scena,
l'avea ciamaa de corsa lì in de nun.
Intanta che 'l careghen (pòer pattan!)
el me fa on segn... come de andagh vesin...
"Grazie"... el m'ha dii, e poeu 'l m'ha ciappaa i mann
e sora i man el m'ha lassaa on basin!
1° Premio Poesia "La Maschera d'Oro" Edizione 1979
de l'A.I.P.E. del Circolo Ambrosiano Meneghin e Cecca